Festa grossa a un petit poble
Una de les característiques principals de Salelles és la tranquil·litat i el silenci que protagonitzen el seu dia a dia. Aquesta calma, però, es trenca cada any durant el segon cap de setmana de maig. La Festa Major del poble fa que es passi del silenci a l'enrenou de la música, el xerrar dels veïns, les riallades, el ball, etc.
Qui va a Salelles per Festa Major es troba, ja abans d'arribar-hi, una gran pancarta on s'anuncia que aquell cap de setmana hi ha festa grossa al poble! Dues rengleres de senyeres penjades a banda i banda del camí que arriba a la porta del Casal són una mostra més que passa alguna cosa, que la gent de Salelles es prepara per a un festeig important. Just abans d'arribar al poble una gran serpentina de cotxes aparcats un darrera l'altre anuncia que hi ha gresca!, que l'aspecte desèrtic del dia a dia s'ha transformat per deixar lloc a un Casal i una Era plens de gent. El Casal, que acull les diferents activitats que es duen a terme a Salelles, es transforma. Durant el cap de setmana de Festa Major amaga les seves parets, que es recobreixen amb les desenes de quadres que són mostra de la importància que ha assolit el concurs de pintura ràpida al llarg dels anys. No hi ha ningú que en un moment o altre del cap de setmana no es deixi caure al Casal a fer un tomb entre els quadres, a ensumar aquella olor que fan els olis i les aquarel·les acabades d'aplicar.
Més a munt, a l'Era, és on se situa l'epicentre de la Festa Major. Aquest espai també es transforma durant el cap de setmana de festa grossa. Uns metres de serpentines amb serrells i unes bombetes de coloraines li fan de sostre, tot donant-li un caire festiu a l'entorn. A una cantonada, una taula envoltada per una senyera esdevé el bar on anar a fer el got en qualsevol moment. Tot és a punt.
Divendres al vespre s'enceta la festa amb un concert que esdevé la metxa de la traca que segueix durant tot el cap de setmana.
El dissabte es desperta amb un Salelles ple d'observadors. Son els pintors, que amb ull clínic l'examinen per tots cantons.
A la tarda és el torn de la mainada. Ells i elles també són artistes i per això tenen l'oportunitat de lluir-se en el concurs de dibuix infantil. Durant aquest moment el poble s'omple de nens i nenes que es disposen a gaudir de la seva part de la festa, amb les activitats i jocs que se'ls preparen, mentre hi ha qui passa la tarda intentant emportar-se un premi al concurs de bitlla catalana. La Festa Major de Salelles també té el seu punt de dolçor, i és que la gran xocolatada és un dels moments clau del dissabte. Nens, nenes, adults i joves fan cua esperant el seu got amb xocolata calenta i uns trossets de pa. Un berenar deliciós.
Al vespre té lloc el foc de camp. Les brases enceses a un cantó de l'Era es rodegen dels comensals que amb més o menys traça intenten coure les botifarres per a sopar. Es tracta d'anar passant el temps fins que arriba un dels actes més importants: elgran ball de nit. Aquest és el moment de més afluència de públic de la Festa Major. L'Era es fa petita per encabir tots aquells que tenen ganes de passar-ho bé.
I diumenge és el dia de la sort. Al migdia, després del pica-pica que se serveix en sortir de la missa de Festa Major i sota un esclat de sol té lloc la gran rifa popular, on gràcies a col·laboracions diverses hi ha qui marxa amb un pernil sota el braç o fins i tot amb un viatge!
A la tarda l'Era s'omple de cadires i aquestes de gent que, amb un gotet de rom cremat i un mocador blanc preparat per a ser voleiat en qualsevol moment, es disposen per a escoltar, i fins i tot cantar, unes havaneres. I amb la música marinera es posa punt i final al cap de setmana.
Això no vol dir que s'hagi acabat la Festa Major! Durant un o dos caps de setmana més encara se'n fan actes, com la gimcana de cotxes, el partit de futbol que enfronta els joves i els no tan joves del poble, la caminada popular o la benedicció de vehicles el dia de Sant Isidre, patró dels pagesos.
En definitiva es tracta d'una festa grossa en un petit poble com Salelles, que obre les seves portes perquè tothom hi tingui cabuda.