Sant Sadurní de Salelles és una petita parròquia rural, centre d’un antic territori autònom que entre l’any 1833 i 1840 es va fusionar amb la veïna demarcació de Sant Salvador de Guardiola.
Ocupa la part nord-est del municipi, i termeneja amb Rajadell, Manresa, Castellfollit del Boix i amb Sant Salvador de Guardiola amb tot el seu sector Sud i sud-oest.
Es troba en un terreny planer d’una alçada mitja de 290m., amb petits turons que passen de poc de 350 metres d’alçada.
El diccionari geogràfic de Pascual Madoz, imprès a Madrid el 1849, fet tan poc després de la seva fusió amb Guardiola, diu parlant de Salelles (Volum XIII, pàgina 694) “Está situado en un llano a mano izquierda de un arroyuelo, con buena ventilación y clima templado y saludable. El terreno es de mediana calidad y lo cruzan varios caminos locales. Produce trigo y otros cereales, legumbres y patatas. Población 7 vecinos y 42 almas. Capital productivo 560 mil reales; impositivo 14 mil reales.”
Salelles ha continuat la seva especialització el cultiu de la vinya, a desgrat de la minva moderna d’aquest cultiu. Compte amb un celler cooperatiu, un dels més importants del Bages, fundat el 1926 i que agrupa a més de tres-centes famílies entre Salelles i pobles veïns.
El terme és travessat per la carretera de Manresa al Bruc, per Can Massana, que passa prop del esmentat Celler, i que li assegura una bona comunicació amb tot el Bages i la comarca de L’Anoia.
Te un petit nucli de cases, més o menys agrupades prop de la seva església, que té més de setanta habitants; la resta del terme està format per masies disperses.
El lloc de Salelles és esmentat des del 961 en la vella documentació de Sant Benet de Bages. El primer comentari és d'un document de Vallformosa que el cita com a referència de la seva delimitació.
Torna a ésser esmentat en un document del 27 de febrer del 970 en el que Galvigis i la seva esposa Glorícia venen al levità Flocari unes terres a Rajadell i una vinya amb terra que tenien al lloc dit Salelles.
De nou, el 29 de febrer del 989, Guitart dona a Sant Benet de Bages unes mojades de terra en territori de Manresa al lloc dit Salelles.
La resta dels documents del segle XI i següents ja parlen de Salelles com un lloc unit a Manresa en l’aspecte religiós i com a quadra civil autònoma en l’aspecte civil.
En l’aspecte religiós la parròquia es va supeditar o unir com a dotació a la Seu de Manresa i, tot i que no és citada nominalment en l’acta de dotació de la Seu Manresana del 1023, això, però, no vol dir que no existís.
Es citen tres o quatre esglésies, i el document diu textualment que també li pertanyen “Les altres esglésies que es troben dintre del seu territori.”
Les esglésies unides tradicionalment a la Seu de Manresa i que formaven la seva decisió eren:
Santa Maria de Joncadella, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Vallformosa, Sant Sadurní de Salelles, Santa Susanna, Sant Isidre de Bages i Santa Maria de Viladordis.
Església de Sant Sadurní l’hem vista citada en les primeres llistes de parròquies dels segles XI i XII, però no dubtem que devia existir des de finals del segle X com a mínim.
El lloc de Salelles era de domini reial, o sigui, que era el veguer del Bages el que hi tenia l’exercici de la jurisdicció plena, però també hi havia al lloc un batlle i un parell de jurats que tenien la jurisdicció civil immediata. Això que constava certament als anys 1515 i 1553 va perdurar fins a principis del segle XIX.